6 de febrer de 2023

El conseller de Territori, Juli Fernàndez i Olivares, ha exposat avui a la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya les grans xifres del projecte de pressupostos del Departament per al 2023, que prioritzen la mobilitat sostenible, l’accés a un habitatge digne i assequible, la millora i descarbonització de la xarxa viària i les infraestructures aeroportuàries i un territori viu i equilibrat mitjançant el planejament territorial i urbanístic.

En paraules del conseller, “tenim el convenciment que aquests pressupostos donen resposta i ajuden a avançar cap a un país més equitatiu, més sostenible i més cohesionat socialment i territorialment”.

Així, la despesa pròpia del Departament serà de prop de 2.209 milions, un 5,7% més que la del 2022, tenint en compte les competències actuals. L’agrupació de Territori (Departament més el seu sector públic) tindrà un pressupost consolidat de 3.864 milions d’euros, un 4,7% superior. A banda, es preveuen altres 213 milions procedents dels fons Next Generation.

Prop del 70% del pressupost està destinat a polítiques del foment del transport públic per assolir una xarxa pública accessible, a tot arreu i per a tothom. En aquest 70% s’hi inclouen no només els 2.665,7 milions que es dedicaran a la mobilitat sostenible sinó també les despeses d’adquisició dels 10 trens elèctrics que donaran servei a la nova connexió ferroviària amb l’aeroport del Prat, els 4 trens per al nou servei Lleida-Cervera-Manresa, l’adequació d’un espai de tallers per a aquesta nova connexió ferroviària així com una aportació extraordinària de 26 milions per desenvolupar un pla de promoció del transport públic. Les polítiques d’accés a l’habitatge suposen un 14,5% del total. El 15% restant és per a infraestructures i ordenació territorial.

Pel que fa a inversions, el Departament de Territori i el seu sector públic són l’agrupació amb més pes en el conjunt d’inversions reals que executa la Generalitat, amb 815 milions d’euros (el 28,7% de total). Li segueixen els departaments de Salut i Educació.

Així, el pressupost de l’agrupació de Territori per enguany es distribueix en quatre eixos estratègics, dominats per les polítiques de mobilitat sostenible:

Mobilitat sostenible: un transport públic descarbonitzat, per a tothom i arreu

Amb 2.665 milions d’euros pressupostats, és l’eix amb més pes sobre el total, un 65,4%, i també el que més creix, un 11,1% respecte l’any passat. Dins d’aquest eix, la prioritat és l’enfortiment del sistema de transport públic, al què es dedicaran 1.786 milions. S’inclou en aquest apartat l’ampliació de la T-Jove fins els 30 anys, el desplegament de la T-16 a tot Catalunya, la consolidació de l’increment de freqüències als Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) al Vallès, el contracte programa amb FGC, la congelació de les tarifes o el desplegament de la T-mobilitat. També les subvencions a les empreses concessionàries del transport públic per a la millora del servei.

A més, es preveuen 771 milions d’euros d’inversions directes en mobilitat sostenible. Alguns exemples són l’L9, el perllongament de l’L8, la unió dels tramvies de Barcelona, el Tram Camp o les noves estacions d’autobusos de Lleida, Tàrrega i Juneda. També s’inclou el carril bus de la B-23, la nova via ciclista de la C-245 i millores en accessibilitat a estacions d’FGC.

El conseller Fernàndez ha posat en valor que “el transport públic és prioritari perquè és una eina per lluitar contra el canvi climàtic, per garantir la igualtat d’oportunitats i pel reequilibri territorial”. Per això, “parlem de tot el transport públic a tot arreu i per a tothom”, ha resumit al Parlament. “Garantir-ne i estendre’n el seu accés és cabdal per assegurar els drets de la ciutadania, la prosperitat i la generació de benestar”, ha assegurat.

Dret a l’habitatge: assequible, digne i eficient energèticament

En aquest eix, el conseller de Territori ha explicat que “entenem que el dret d’accés a l’habitatge és una peça clau de l’estat del benestar i tenim l’obligació de promoure polítiques públiques que el garanteixin i assegurar-ne el seu finançament”.

Afrontar l’emergència habitacional és una de les prioritats del Govern, prioritzant l’accés a l’habitatge com un dret, en especial per a les persones en situació de vulnerabilitat, així com la renovació urbana i l’eficiència energètica. “La volem afrontar fent servir totes les eines possibles, instruments jurídics i legals per mobilitzar tots els habitatges buits” ha avançat el titular de Territori. Aquest eix té un pressupost total de 604’9 MEUR, el que representa un increment del 7,2%.

Així, 171,5 milions es vehicularan mitjançant subvencions i programes socials destinats apersones que necessiten ajut per al pagament del seu pis, suport en casos de desnonaments, foment de l’emancipació juvenil i habitatge per a gent gran. També es finançaran actuacions en barris en situació de vulnerabilitat i es desplegarà l’Estratègia Catalana del Sensellarisme, que lidera el Departament de Drets Socials.

Altres 188,3 milions permetran incrementar el parc públic, amb promocions de pisos de lloguer assequible, accions per facilitar l’accés a l’habitatge en el món rural i aportacions al Consorci d’habitatge de l’àrea metropolitana de Barcelona. Finalment, 108,2 milions es destinaran a ajuts per a la rehabilitació d’habitatges amb criteris d’eficiència energètica i a intervencions en patrimoni històric i nuclis antics de municipis. “El dret a l’habitatge comporta de forma inherent el dret a un habitatge digne i en les condicions per a poder-hi viure”, ha defensat Fernàndez.

Territori en xarxa: connectat i cohesionat

En aquest apartat, el conseller ha destacat que “l’objectiu és aconseguir un territori cohesionat, vetllant per l’accés als béns, als serveis i a les oportunitats per a tothom”. Aquest eix estratègic compta amb un pressupost de 544,6 MEUR, un 5,1% més.

Les actuacions per assolir “una xarxa viària més segura, polivalent i sostenible”, en paraules de Fernàndez, s’emporten 251,4 milions. Entre d’altres, serviran per desenvolupar el model 2+1 a les carreteres, pacificar l’N-II al Maresme, millorar la C-66 i la C-63, dur a terme diverses actuacions a la C-17 o condicionar la C-14.

Altres 39,5 MEUR seran per a inversions als aeroports de Lleida-Alguaire i d’Andorra-la Seu d’Urgell, així com per a obres a ports gestionats per Ports de la Generalitat.

Finalment, 13,4 MEUR es destinaran a ampliar la xarxa ciclable a Catalunya i a desplegar l’Estratègia de la Bicicleta, “prioritzant l’execució de noves vies ciclistes en la xarxa pedalable interurbana metropolitana, així com rutes cicloturistes en el conjunt del territori”, ha detallat el conseller. Es preveuen vies ciclistes al Maresme, a la C-245, a la C-35, N-150 o C-14, a més de la via verda de la BV-4501, carril bici a la TV-3141 o a l’N-152z, entre d’altres.

País viu: un territori equilibrat i competitiu

El darrer eix estratègic del pressupost del Departament preveu una despesa de 261,3 MEUR per afavorir la competitivitat, l’equitat i per multiplicar els valors dels actius de cada territori fent servir les eines de la planificació territorial i urbanística. “Amb aquests recursos volem afavorir l’ordenació, la planificació, l’urbanisme, la competitivitat, l’equitat i la promoció dels valors dels actius territorials”, ha explicat Fernàndez. “Els 947 municipis de Catalunya tenen diferents característiques. Hem d’atendre el país sencer i hem de dissenyar polítiques territorials i urbanístiques que tinguin en compte les característiques específiques de cada territori”, ha raonat el conseller.

Al voltant de 100 MEUR serviran per desplegar el pla d’acció de l’Agenda de pobles i ciutats Catalunya 2050, per crear l’oficina de barris i endegar l’avaluació de la vulnerabilitat dels nuclis urbans, impulsar les polítiques de paisatge, crear el Conservatori del litoral o subvencionar actuacions de millora de la mobilitat en comarques de muntanya i a l’Aran.

Altres 47 milions permetran redactar plans directors urbanístics associats a l’activitat econòmica, desenvolupar sòl per a aquestes activitats a través d’INCASÒL i invertir en centres logístics.

Es tracta, doncs, segons el conseller Juli Fernàndez, “d’uns pressupostos expansius i bons per al país, socialment imprescindibles, amb l’objectiu de beneficiar la Catalunya sencera”.