Les entitats municipals demanen un nou model de transport per carretera que tingui en compte les diferents realitats de Catalunya i on els ajuntaments siguin escoltats

Veure el programa

Dimarts, 17 d’octubre de 2023

L’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) ha realitzat avui, en el seu estand de la fira Municipalia, un debat sobre la finalització de les noves concessions al transport per carretera, previstes per al 2028, i on han participat les principals entitats municipalistes de Catalunya i també  l’ATM de Lleida. Tots els participants han coincidit a demanar un nou model que tingui en compte les diferents realitats del país, que sigui adaptable als canvis, i on els municipis puguin ésser escoltats.

Prèviament al debat, el director general de l’AMTU, Joan Serra, també ha obert l’estand de l’AMTU donant la benvinguda als assistents. Joan Serra ha explicat que “l’AMTU és present a Municipalia perquè volem estar a prop dels ajuntaments, regidors i tècnics de mobilitat, explicant-los què fem en matèria de mobilitat i transport públic, amb projectes com el transport flexible o la nova central de compres, i o altres serveis que també donem”. Som una entitat que fa més de 20 anys que acompanyem els ens locals en la planificació de la mobilitat”. A l’estand que l’AMTU a Municipalia, que té lloc a Lleida fins el 19 d’octubre, es presentaran els principals productes que està posant en funcionament l’entitat, i també, com ha dit el director general “explicarem en primera persona què estan fent els ajuntaments en temes com les ZBE o el transport a demanda”.

En el primer dia de la fira, l’AMTU i l’Assocació Catalana de Municipis (ACM) han organitzat conjuntament la taula rodona “Noves concessions al transport per carretera. Una nova oportunitat per redefinir la mobilitat a Catalunya. Horitzó 2028”, en què han participat: Sergi Penedès, en representació de l’ACM; Mario Urrea, de l’Associació de Micropobles de Catalunya; Carles Labraña, responsable d’Estudis i Projectes de l’AMTU; i Teresa Tost, responsable tècnica de l’ATM de Lleida.

Els participants han coincidit a afirmar que la fi de les concessions del transport per carretera obre un nova oportunitat per repensar el mapa de la mobilitat de Catalunya, i tal i com ha dit Sergi Penedès, “cal que es tinguin en compte totes les realitats del país i també totes les parts implicades”. El representant de l’ACM ha explicat que “actualment hi ha zones en blanc a Catalunya, és a dir, zones on no arriba el transport públic”, i ha apuntat que amb la configuració de les noves concessions de transport “s’obre l’oportunitat de configurar també un nou model de governança”.

Així mateix, Teresa Tost ha explicat que “la Generalitat ha començat a treballar per configurar la mobilitat del futur, per anar cap a un model més sostenible i eficient”, ja que les concessions actuals estan pensades per una mobilitat  de fa 20 anys, i ara la mobilitat és molt diferent, perquè la manera de moure’s de la gent ha canviat. També ha afirmat que “esperem que al 2028 tota Catalunya estigui integrada tarifàriament”, i que caldrà veure com la T-mobilitat afectarà al territori i si l’actual model tarifari serà vàlid o no i com s’adapta als diferents tipus de mobilitat existent. Tost també ha defensat que el transport per carretera és el més capil·lar, el que ens apropa a tots els punts de Catalunya, i el que permet que tots els ciutadans tinguin l’oportunitat de moure’s en transport públic.

Mario Urrea, com a representant dels micropobles, ha afirmat que “nosaltres som els que tenim més problemes de mobilitat i de transport públic” i ha afirmat que “no podem replicar el model de grans ciutats al món rural”. Solà ha recordat que “Catalunya és molt diversa”, i que actualment encara hi ha alguns pobles que són molt depenents del vehicle privat perquè no tenen transport públic. Per això ha demanat que el nou model de concessions que es configuri no sigui un model rígid, sinó que s’adapti a les diferents realitats.

D’altra banda, des de l’AMTU, Carles Labraña ha recordat que “ara tenim el repte d’adaptar un model de mobilitat interurbà  que està desfasat, perquè està regulat per una norma que data de l’any 1987”.  Labraña ha apostat per “definir tècnicament les necessitats que té ara el territori, incorporant també altres tipus de mobilitat com la del transport a demanda o el transport escolar, i que també tingui en compte que anem cap a elements elèctrics i sostenibles”. Finalment, també ha demanat que “els municipis puguin participar en el model de governança i fer sentir la seva veu”.