2 febrer de 2023,

En una jornada de debat organitzada per la Fundació Municipalista d’Impulst Territorial de l’ACM i l’Associació de Municipis per al Transport Urbà, les dues entitats han debatut al voltant de la necessitat i implantació de transport públic en zones rurals i amb poca densitat del territori. Les instal·lacions de l’ACM han acollit el debat sota el títol ‘El transport col·lectiu a demanda com a resposta a les necessitats de mobilitat no cobertes’.

La secretària general de l’ACM, Joana Ortega, ha destacat que el transport a demanda millora la connectivitat i la mobilitat de les persones que viuen en nuclis aïllats i “contribueix a garantir la cohesió territorial i l’equitat a la vegada que fomenta una mobilitat sostenible”. Per la seva part, el director general de Transport i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Oriol Martori, ha destacat que, malgrat que fa més de 30 anys que existeix el transport a la demanda, la digitalització del servei ha permès donar un pas endavant i, malgrat percentualment els usuaris són pocs, la qualitat és molt alta i permet arribar a indrets on d’altra manera no fora possible. Ha reconegut que “cal crear un sistema en xarxa per moure’ns amb llibertat i sostenibilitat per tot el país. El nou sistema ha d’atendre de forma més eficient les necessitats dels ciutadans”.

Mentrestant, el director general de l’AMTU, Joan Serra, s’ha centrat en el concepte del transport a demanda i ha explicat que no és una alternativa al transport que es coneix, sinó un complement que cal analitzar cas per cas, ja que cada territori té les seves particularitats i té un cost econòmic que pot ser difícil d’assumir. Així, ha explicat que l’AMTU està desenvolupant l’eina Flexitransport per permetre a operadors i ajuntaments disposar de digitalització per gestionar el transport a demanda. Mentre que el director tècnic de l’AMTU, Carles Labraña, ha insistit en la necessitat d’adaptar-se “als nous hàbits i a les necessitats dels usuaris. A més, cal una col·laboració amb el sector privat per trobar solucions“.

El transport a demanda és un sistema de transport públic que abasteix, sobretot, als municipis amb poca densitat de població i amb zones habitades disseminades o allunyades del nucli urbà. En aquests llocs cal un servei de transport públic diferenciat del tradicional. Per això, la jornada ha comptat amb una taula rodona amb representants municipalistes per exposar les seves experiències i punts de vista. El secretari general adjunt i director de la FMIT, Sergi Penedès, ha exposat que “hem de treballar perquè, vivim on vivim, tinguem el dret a accedir a drets bàsics i introduir la innovació a la provisió de serveis” i ha destacat la gran variabilitat de casuístiques que representaven els diferents ponents; el consell comarcal del Berguedà; un poble rural amb diferents nuclis, la Vall d’en Bas; una població tocant l’àrea metropolitana de Barcelona com Vallirana; i una gran ciutat com és Terrassa.

A la taula hi ha participat Abel Garcia, vicepresident i responsable de Transport i Mobilitat del Consell Comarcal del Berguedà. Un ens que des del 2018 gestiona un servei de transport a demanda per al Baix Berguedà, i en caps de setmana a les valls del Baix Llobregat i el Pedraforca i que fa uns tres anys es gestiona amb taxis a través d’una app per a mòbils. Ha explicat que el 50% de reserves es fan a través de trucada telefònica i l’altre 50% mitjançant l’app.

Maria Jesús López, director de Serveis de mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa, ha explicat la seva experiència amb les dues línies que funcionen a demanda: la L12 flex de Can Palet de Vista Alegre, una línia que presta el servei amb un microbus que en els trams horaris escolars funciona com una línia regular i, fora d’aquests horaris, a la demanda. I la L18 de les Martines, que opera amb taxis degut a l’orografia complicada i el menor número d’habitants.

Lluís Amat, alcalde de La Vall d’en Bas, i Josep Calm, regidor d’Acció Social i Comunitària de l’Ajuntament de La Vall d’en Bas, han exposat la modalitat de transport a demanda que tenen implantada per poder desplaçar-se a set dels vuit pobles de la Vall apostant per la mobilitat col·lectiva. Aquest transport uneix els diferents nuclis entre ells i també amb la línia regular. La filosofia del consistori per promoure el transport és treballar per la sostenibilitat, fent ús del primer bus elèctric, i la igualtat d’oportunitats dels ciutadans. Segons Amat, “hem creat una taula de mobilitat comarcal i hem pres un seguit d’acords que ens permeten potenciar el desenvolupament de serveis que aportin equilibri al territori i amb una mobilitat sostenible”. Mentre que Josep Calm ha explicat que ja compten amb més de 6.000 usuaris amb una mitjana de 26 passatges al dia.

Finalment, Jordi Urrea, regidor de Barris, Planejament, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Vallirana, ha explicat l’èxit del projecte Vallibús que a través d’una app ofereix 89 parades diferents dins del municipi per fer servir un servei de transport a demanda. El bus a la demanda ha permès eliminar 6 línies regulars i dona servei al 80% de la població, deixant una línia regular pels nuclis més allunyats.

A la taula rodona s’ha parlat dels reptes de futur, on el transport és un dels pilars principals, ja que no es poden oferir tots el serveis a totes les poblacions de Catalunya. Per tant, és imprescindible que tota la població hi pugui accedir gràcies a un transport de qualitat. Malgrat el transport no sigui un servei a prestar de manera obligatòria per la major part dels municipis, sí que és un dret del ciutadans poder tenir les mateixes oportunitats i és una eina que permet cohesionar el territori.