Lleida, 23 de març de 2023

Més de 300 persones han assistit a la Jornada Catalana de la Mobilitat, que s’ha celebrat avui a Lleida, i que ha estat organitzada per l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) i l’Ajuntament de Lleida. En aquesta edició, la jornada ha volgut plantejar si seria possible implantar la gratuïtat del transport públic a Catalunya, i ha posat en qüestió alguns interrogants com la viabilitat d’assumir el cost econòmic que això suposaria.

El secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Marc Sanglas, ha fet la cloenda de la jornada juntament amb la presidenta de l’AMTU, Aurora Carbonell.
Marc Sanglas ha donat les gràcies a l’AMTU per permetre aquest debat, i ha afirmat que “la gratuïtat s’ha debatre, perquè hi ha llocs on funciona, però si es prenen mesures unilaterals això fa trontollar el sistema i, a més, afecta als operadors”. En aquest sentit, ha dit que “cal pensar en el conjunt del país, i que les mesures siguin per a tots”. També ha afegit que “el sistema ha d’afavorir les tarifes socials, i que la tecnologia ens ha de petmetre tarifar segons la renda, ja que la universalització no és justa”. De tota manera, el secretari de Mobilitat i Infraestructures ha deixat clar que “aquest és un debat que hem de continuar”.
De la seva part, Aurora Carbonell, ha explicat que “el debat sobre la gratuïtat és un tema fonamental en el model de transport públic que volem per al país, i que suposa la necessitat de donar resposta a la ciutadania per garantir-los el dret a la mobilitat eficient i ecològica, i a la vegada mantenir un sector amb infraestructures públiques costoses, i operadors públics i privats que han de donar resposta i a la vegada fer sostenible econòmicament la seva realitat”.
Carbonell també ha recordat que “a l’AMTU creiem que la mobilitat és un dret. Un dret ciutadà que equilibra el territori, garanteix oportunitats a les persones, i les fa lliures per a poder trasladar-se d’un lloc a un altre”. En aquest sentit, ha reclamat que “per tal que aquesta mobilitat es pugui practicar, en infraestructures i mitjans de transport eficients i sostenibles, cal dotar-la d’un pressupost suficient. Un pressupost que permeti als operadors poder oferir els serveis adequats en eficiència; als usuaris disposar d’una freqüència i recorreguts segurs i suficients; i a les administracions lavcapacitat de garantir-los”.
Al matí, en l’obertura de l’acte, també ha intervingut el director general de l’ATM de Barcelona, Pere Torres, qui ha afirmat que el tema de la gratuïtat “és un debat que hem d’abordar amb serenitat, i amb reflexió sobre les dades, buscant el consens i sempre en benefici de la ciutadania”.
Així mateix, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha volgut donar la benvinguda als assistents,  fent referència a la “necessitat d’avançar cap a millores en el transport públic”, i en aquest sentit ha expllicat que a Lleida es construirà una nova estació d’autobusos i un nou baixador ferroviari, i la flota de transport urbà també incorporarà nous autobusos elèctrics.
Experiències
En primer lloc, Monika Wiktoria Maciejewska, investigadora postdoctoral al Centre d’Estudis Urbans COSMOPOLIS de la Vrije Universiteit Brussel, ha fet una readiografia del transport públic, a partir de diverses experiències que s’han dut a terme arreu del món. Maciejewska ha afirmat que la gratuïtat del transport públic és “una política social, no ambiental”. Ha explicat que, si el que volem és descarbonitzar la mobilitat, hi ha altres mesures més eficaces, però que, en canvi, la gratuïtat afavoreix el dret a la mobilitat de la ciutadania. En aquest sentit, ha dit que hi ha una  “demanda invisible”, que sense el transport públic gratuït hi ha desplaçaments que simplement no pot fer, perquè no es pot permetre pagar-los. La gratuïtat, per tant, permet que tothom pugui disposar d’un servei de transport públic.
A continuació, Grigori Parfjonov ha explicat l’experiència de Tallín, ciutat que al 2012 va decidir que el servei de transport públic fos gratuït per als residents.
Principals reptes de la gratuïtat a Catalunya
En la següent sessió, s’han plantejat els principals reptes que Catalunya hauria d’afrontar si implantés un servei de transport públic, com són: la compatibilitat amb la qualitat del servei, l’afectació a la sostenibilitat, o l’afectació a altres models de mobilitat paral·lels.
En aquesta taula han intervingut: Joan Giménez, director general de Moventis; Georgina Montesinos Zaragoza, secretària de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic; Alberto Puivecino, secretari de Sostenibilitat, Mobilitat i Medi Ambient de CCOO a Lleida; i Teresa Tost, responsable de l`Àrea Econòmica i de Mobilitat ATM de Lleida.
Entre d’altres, s’ha fet referència que Lleida encara no disposa d’un servei de Rodalies, que s’hauria d’haver posat en funcionament el 2014, i tots els participants han estat d’acord en què els usuaris del transport primen la qualitat del servei per sobre de la gratuïtat.
Actors afectats i solucions
Finalment, la jornada també ha volgut debatre quina afectació tindria per a ajuntaments i operadors de transport que el servei de transport públic fos gratuït a Catalunya. Per això, en aquesta taula rodona han intervingut: Ramon Sagalés, vicepresident de la FECAV; Antonio Carmona, delegat de Comunicació de Renfe a Catalunya; Miriam Manrique, directora de l’Àrea de Finançament de l’Autoritat del Transport Metropolità ATM Barcelona; i Carles Casas Director de Planificació estratègica i prospectiva d’FGC.
Durant la taula, els participants han explicitat les dificultats que ha patit el sector en els  últims anys i també han apostat per fer una integració total de la xarxa de transport públic a Catalunya, abans de fer el pas cap a la gratuïtat.